Un
dia com cada dia els nens de sisè estàvem fent classe amb el nostre
tutor, que ens estava fent una lliçó de matemàtiques. Fèiem una
mica de xivarri i de cop i volta es va fer el silenci. Dos nens es
barallaven, van xocar contra els bucs i de sobte hi va haver una
sacsejada i els bucs es van girar com un mitjó.
El
pot de la vida va caure a terra i es va trencar. El tutor, enfadat
com una mona, va dir que continuéssim la classe i que li era igual
el què passés.
Un
nen dels que hi havia al costat dels bucs es va asseure malament, com
sempre, i va caure dins com si entrés en un gran forat.
A
la classe, de ben lluny, es va sentir una veu que deia:
Com
no podia ser d'una altra manera tots el vam seguir. I el tutor que
estava escrivint coses a la pissarra es va girar. Quina va ser la
seva sorpresa en no veure els seus alumnes. I els va seguir pel
forat, just a temps perquè el portal es va tancar.
Ens
vam trobar tots al mig de la muntanya, ben perduts i sense saber on
anar vam començar a explorar. Passàvem per camins una mica
perillosos i de cop i volta un nen una mica pocatraça es va
entrebancar i va caure cap avall. Llavors va trobar una lupa, la va
agafar i amb el reflex del sol es va obrir un portal a la pedra.
Tots
els nens miraven amb atenció, i el pocatraça va cridar els seus
companys perquè baixessin per veure allò que havia passat.
Un
nen es va pensar que per allí tornaríem a la classe. I va saltar
cap dins del forat. Si una cosa ens caracteritza és que sempre fem
molta pinya i tota la resta van anar al darrere. Quina seria la
sorpresa! No era la classe sinó que era... un món, un arxipèlag,
una illa... en forma de lletra H.
La
tristesa d'abans va durar poc quan vam veure aquella bonica terra i
el millor de tot és que ens quedàvem sense fer classe.
Era
com un paradís, i a la llunyania es veien altres illes, que
semblaven tenir les formes d'altres lletres: B – O – N – G i O.
No
sabíem si estàvem somiant, però si ho era... que bonic!!!!
